El MACBA inicia una nova etapa amb Valentín Roma al capdavant
El MACBA obre una nova etapa amb Valentín Roma com a director. El Consell General del Consorci del museu ha validat el seu nomenament per als pròxims cinc anys, en una decisió que arriba envoltada d'expectació cultural i també de crítiques pel procés de selecció.
Roma torna així a una institució que coneix bé i de la qual va sortir el 2015 després de la polèmica per l'exposició La bèstia i el sobirà. Aquella crisi va sacsejar el museu i va acabar amb diverses sortides internes, convertint-se en un dels episodis més recordats de la gestió cultural recent a Barcelona.
Ara torna amb un altre paper i un altre context. La seva candidatura va obtenir la millor puntuació en el concurs i va ser defensada per la solidesa del projecte presentat, a més d'una trajectòria marcada pel comissariat, l'escriptura i la direcció d'espais culturals.
Durant els últims nou anys, Roma ha dirigit La Virreina Centre de la Imatge, on va consolidar una programació reconeixible, exigent i molt vinculada al pensament crític, la imatge contemporània i els cruixements entre art, política i memòria. Aquesta experiència pesa ara en les expectatives sobre el futur del MACBA.
El nomenament, tanmateix, no tanca el debat. Diverses associacions de crítics, artistes i gestors culturals han qüestionat la transparència del concurs i han reclamat processos més clars per escollir les direccions dels grans equipaments públics. La polèmica afecta de ple la confiança del sector en les institucions culturals.
Roma prendrà el relleu després de la sortida d'Elvira Dyangani Ose, que va deixar la direcció a l'abril per incompatibilitats amb altres càrrecs internacionals. El museu arriba a aquesta nova etapa amb reptes importants: reforçar la seva relació amb Barcelona, cuidar la seva projecció internacional i definir quin paper vol tenir en una escena artística cada cop més diversa i exigent.
Nascut a Ripollet el 1970, Valentín Roma és comissari, escriptor i historiador de l'art. Ha treballat sobre figures com Alexander Kluge, Susan Sontag, Marguerite Duras o John Berger, i també ha desenvolupat una obra pròpia com a autor de novel·les i assaigs.
El canvi en el MACBA va més enllà d'un nom. El museu ocupa un lloc central al Raval i al mapa de l'art contemporani, però també arrossega debats sobre governança, barri, públics i model cultural. L'arribada de Roma obre una nova fase; ara falta veure si aconsegueix convertir aquesta expectació en una direcció capaç de generar confiança dins i fora del museu.
