El relleu en la direcció del MACBA obre una crisi de confiança
El relleu en la direcció del MACBA arriba envoltat de tensió. Diverses associacions del sector artístic han denunciat falta de transparència en el concurs convocat per escollir la nova direcció del museu, just abans que el Patronat prengui la decisió definitiva.
La crítica no se centra només en el nom que pugui sortir escollit, sinó en el procediment. Les entitats signants consideren que les bases no garanteixen una competència suficientment clara, independent i ajustada a les bones pràctiques que reclamen els professionals dels museus i centres d'art.
El comunicat està signat per l'Associació Catalana de Crítica d'Art, l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya i la Plataforma Assembleària d'Artistes de Catalunya, amb el suport del Comitè d'Empresa del MACBA. Totes elles demanen revisar com s'escullen les direccions dels grans equipaments culturals.
Entre els punts més qüestionats figura l'absència d'un jurat internacional independent. Per a les associacions, un museu amb la projecció del MACBA hauria de comptar amb veus externes capaces d'avaluar els projectes amb distància, experiència i criteris comparables als d'altres centres d'art contemporani.
També critiquen la composició de la comissió de valoració. Segons les entitats, els seus membres han format part del Consell General del museu, la qual cosa genera dubtes sobre la independència del procés. A més, denuncien que el jurat tingui un paper assessor, amb veu però sense vot, cosa que consideren insuficient per a un concurs d'aquesta rellevància.
Un altre punt sensible és la falta de criteris públics, objectius i quantificables des de l'inici. Les associacions sostenen que els aspirants i el sector haurien de conèixer d'antuvi com s'avalua cada candidatura, quin pes té el projecte artístic i quins requisits són realment decisoris.
El debat afecta de ple a Barcelona perquè el MACBA no és un museu més. Situat al Raval, marca bona part del pols de l'art contemporani a la ciutat, influeix en l'escena local i projecta una imatge cultural cap a fora. La seva direcció decideix exposicions, adquisicions, aliances i prioritats per als pròxims anys.
La polèmica deixa una pregunta de fons: com s'han d'escollir els responsables dels grans museus públics. Més enllà del nomenament concret, el cas del MACBA torna a col·locar sobre la taula la necessitat de processos més clars, més oberts i capaços de generar confiança abans que la decisió arribi tancada al Patronat.
