Barcelona
21 de febrer: què se celebra avui
El 21 de febrer és un dia que ens convida a tornar a l'origen: a la llengua amb la qual vam aprendre a nomenar el món i a qui ens ajuda a descobrir-lo a través del viatge.
Dia Internacional de la Llengua Materna
Des de l'any 2000, cada 21 de febrer la UNESCO ens convida a mirar un mapa invisible: el de les llengües que ens van donar la primera clau del món. La llengua materna no és només un sistema de signes; és el territori íntim on descobrim l'afecte, el pensament i la memòria. El 2025 aquesta efemèride compleix vint-i-cinc anys, un aniversari que vol reivindicar no només una celebració, sinó una urgència: més de la meitat de les llengües del planeta corren perill de desaparèixer en les pròximes dècades.
Els lemes dels darrers anys —des de l'educació multilingüe fins al paper de la tecnologia en la preservació d'idiomes indígenes— subratllen una mateixa idea: sense diversitat lingüística no hi ha diversitat cultural, i sense ella el futur s'empobreix. La llengua materna és també un dret. Bangladesh ho va defensar amb sang el 1952, quan manifestants que reivindicaven el bengalí com a idioma oficial van ser assassinats. Des d'aleshores, aquest dia rendeix homenatge a qui va lluitar per expressar-se amb la seva pròpia veu.
Avui, mentre cada dues setmanes mor una llengua, el repte és col·lectiu. La UNESCO insisteix a enfortir l'ensenyament multilingüe, promoure polítiques inclusives i crear xarxes de protecció que permetin que aquestes veus segueixin vives. Parlar de llengües és parlar d'identitat, d'història i d'una forma única de mirar el món. Celebrar-ho és escoltar-les abans que callin per sempre.
Dia Internacional del Guia de Turisme
També el 21 de febrer es reconeix a qui converteixen el viatge en experiència: els guies de turisme. Des de 1990, aquesta data honra els professionals que no només orienten els visitants, sinó que tradueixen un país, un paisatge o una ciutat a través de relats, detalls i gestos que no apareixen als mapes. Un guia no mostra únicament monuments: acompanya, interpreta i dóna vida als llocs que recorrem.
La Federació Mundial de Guies Professionals, fundada un 21 de febrer a Viena, reuneix milers d'especialistes de tot el món. La seva labor és una barreja de coneixement històric, vocació comunicativa i sensibilitat intercultural. Parlen diversos idiomes, coneixen els misteris locals i posseeixen una habilitat essencial: fer que els viatgers comprenguin no només el que veuen, sinó el que senten qui viu allí.
El cinema ha convertit aquesta figura en protagonista d'històries còmics, romàntiques o d'aventura —des de periples per Atenes fins a travessies pel Gran Canó—, reflectint així la dimensió narrativa de l'ofici. Perquè un bon guia és, abans de tot, un narrador: algú que sap quan aturar-se, quin detall destacar, quin silenci respectar. En un món on viatjar s'ha tornat quotidià, ells mantenen viva l'essència del descobriment.
