Una escultura de vidre bufat reviveix la memòria dels rentadors del Gòtic
Ciutat Vella suma aquest estiu un pla diferent per a qui busca art sense entrar en un museu. El jardí vertical de l'Hotel Wittmore, al carrer de Riudarenes, acull fins al 14 de setembre una instal·lació gratuïta de quatre metres que connecta el barri Gòtic amb una part poc visible del seu passat.
L'obra es titula Mnemósine i està signada per l'artista Berta Blanca T. Ivanow, amb comissariat de Dessislava Pirinchieva. El seu punt de partida són els antics rentadors públics sobre els quals s'alça l'hotel, un record lligat a la vida quotidiana de moltes dones que van treballar i socialitzar en aquests espais.
La peça utilitza vidre bufat per reinterpretar els gestos d'aquelles rentadores anònimes. Abans d'arribar al jardí, el projecte va passar per esbossos, maquetes d'argila i un treball artesanal desenvolupat juntament amb Ferran Collado.
El resultat és una instal·lació que no busca imposar-se a l'espai, sinó dialogar amb ell. L'escultura s'alça entre més de 3.000 plantes, en un entorn verd poc habitual en ple centre històric, on cada metre quadrat sol estar ocupat per carrers estrets, terrasses, hotels i un flux constant de visitants.
Per a qui passegi pel Gòtic, la proposta ofereix una pausa inesperada. No cal comprar entrada ni planificar una visita llarga: n'hi ha prou amb acostar-se a l'Hotel Wittmore i descobrir com l'art contemporani pot obrir una conversa amb la memòria del barri.
La instal·lació també es pot contemplar des del restaurant Contraban, dins del propi hotel. Aquesta segona perspectiva permet veure l'obra des d'un altre angle i entendre millor com s'integra en el jardí vertical, un dels elements més singulars de l'edifici.
Mnemósine forma part del Projecte 360º, una iniciativa amb la qual el Wittmore converteix cada any el seu jardí en una galeria efímera. La idea funciona especialment bé a Ciutat Vella, on molts espais privats conserven capes d'història que rarament es mostren al públic.
Per a Barcelona, la proposta aporta alguna cosa senzilla però valuosa: una forma de mirar el Gòtic més enllà de les seves rutes habituals. Entre botigues, turistes i carrers saturats, aquest racó recorda que el barri també està fet de memòria domèstica, oficis invisibles i petites històries que encara poden sortir a la llum.
