Barcelona
Un micròfon obert de Maria Eugènia Gay aviva la tensió per les vagues municipals
Un micròfon obert ha afegit més tensió al conflicte laboral que travessa l'Ajuntament de Barcelona. Durant la Comissió de Presidència, i enmig d'una sessió marcada per les protestes de treballadors municipals, es va sentir a Maria Eugènia Gay preguntar-se “en mans de qui estan els nostres nens”. La frase, captada després de l'expulsió d'un assistent per part d'Albert Batlle, ha corregut ràpidament entre sindicats i grups de l'oposició.
El comentari arriba en un moment delicat. Guarderies, biblioteques i serveis socials acumulen setmanes de malestar per l'aplicació del nou conveni municipal, signat per CSIF, UGT i CCOO, però rebutjat per CGT i Intersindical. L'acord redueix la jornada a 35 hores setmanals, tot i que els sindicats crítics denuncien que no s'aplica igual en tots els serveis i que deixa fora col·lectius amb horaris més complexos.
La tensió ja no es limita a una protesta puntual. Junts, Barcelona en Comú i ERC van forçar un ple extraordinari sobre les vagues municipals, previst per al 29 de maig. L'oposició vol que el govern de Jaume Collboni doni explicacions sobre un conflicte que afecta serveis molt sensibles i que comença a tenir conseqüències directes per a famílies, usuaris i treballadors.
Un dels focus més visibles està a les biblioteques públiques, on Intersindical i CGT han convocat una vaga indefinida a partir del 26 de maig. Reclamen millors torns, més conciliació i la incorporació al conveni de l'Ajuntament, ja que actualment depenen del marc de la Diputació. El calendari preocupa especialment perquè coincideix amb les setmanes prèvies a les PAU, quan molts estudiants utilitzen les biblioteques per preparar exàmens.
També els serveis socials han protagonitzat mobilitzacions en els últims mesos. Les treballadores denuncien sobrecàrrega, falta de recursos i pèrdua de qualitat en l'atenció a persones vulnerables. L'Ajuntament defensa que el conveni té suport sindical suficient, però els col·lectius crítics sostenen que la reducció de jornada, sense reforços reals, pot acabar traslladant més pressió a plantilles ja saturades.
El problema de fons no és només una frase captada per accident. És el desgast de diversos serveis públics on la tensió laboral porta temps acumulant-se i on cada comentari institucional s'interpreta ja des de la desconfiança. En una ciutat on escoles infantils, biblioteques i atenció social formen part de la vida diària de milers de persones, el conflicte ha deixat de ser intern: ja afecta a la imatge de l'Ajuntament i a la paciència de qui depèn d'aquests serveis.
