HiHa Notícies Barcelona

Actualitat de Barcelona

Mor a 112 anys Angelina Torres, la dona que va veure néixer la Sagrada Família i va sobreviure a tres segles

Quan Angelina Torres va venir al món, al març de 1913, encara no existien els cotxes a totes les carrers, ni el telèfon a totes les cases, ni el cinema sonor. Més d'un segle després, ha mort a Barcelona, a 112 anys, com la dona més gran de Catalunya i una de les 40 més longeves del planeta, segons el Gerontology Research Group.

ACN / Guifré Jordan
Foto: timeout.com

La seva vida va ser un pont entre èpoques. Va néixer a Bellvís (Pla d’Urgell), filla d’un barber i d’una ama de casa que, després de quedar vídua, va emigrar amb set fills a la capital catalana. Allà, en una petita escola de les Salesianes, Angelina va aprendre a llegir al matí i a cosir a la tarda. Va viure temps durs, però també va veure néixer un país modern.

Tenia una memòria d’una altra època. En una entrevista amb l’Agència Catalana de Notícies, recordava haver parlat amb els obrers que construïen els fonaments de la Sagrada Família. «Els vaig preguntar què feien», explicava amb un somriure. «Em van dir: ‘Una església de la qual Catalunya se sentirà orgullosa’». I ho deia amb la calma de qui ha vist complir-se aquella promesa.

«Els metges han hagut de fer poc amb mi», bromejava al explicar la seva longevitat. Potser era genètica —la seva mare va viure gairebé un segle— o potser el secret estava en la seva filosofia: «Vivir tranquil·la, sense enfadar-se, sense córrer».

El president de la Generalitat, Salvador Illa, la va acomiadar com «una dona sàvia, treballadora i plena de bondat». I no li faltava raó. Torres va ser una testimoni discreta de tot el que va canviar el món: de les guerres mundials a la televisió, de l’arribada de l’home a la Lluna a l’auge de la intel·ligència artificial.

Avui, Catalunya supera les 3.000 persones centenàries, però poques com ella poden dir que van néixer quan el segle XX era només una promesa. Amb la mort d’Angelina Torres s’apaga una veu centenària, però queda el seu exemple: una vida senzilla, immensa i plena d’història. Una vida que, d’alguna manera, conté totes les altres.