Madrid s'enfila en preus d'habitatge mentre Barcelona frena el lloguer

Un recent informe de Caixabank Research revela que la regulació del mercat immobiliari a Barcelona ha aconseguit frenar l'augment de preus, mentre Madrid continua enfrontant increments tant en lloguer com en compra d'habitatge.

Segons les dades, al setembre de l'any passat, una família a Barcelona necessitava de mitjana 13 anys per pagar la seva hipoteca, enfront dels 16 anys que es requereixen a Madrid. En el mercat del lloguer, la diferència també és notable: al desembre, el lloguer anual a Barcelona suposava el 35% dels ingressos mitjans de la llar, mentre que a Madrid superava el 37%.

El canvi es produeix després de l'entrada en vigor dels topalls al lloguer en 140 municipis catalans al març de 2024. Des d'aleshores, el preu mitjà dels nous contractes de lloguer a Barcelona ha caigut gairebé un 5%, segons l'Observatori Metropolità de l'Habitatge.

Espanya porta més de cinc anys lidiant amb l'encariment de l'habitatge, una tendència que ha deixat fora del mercat a joves i col·lectius vulnerables. El desequilibri entre oferta i demanda, juntament amb l'augment de residents estrangers, ha tensionat encara més el sistema.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Ayuso, ha criticat la regulació catalana, assegurant que l'oferta de pisos en lloguer ha disminuït. No obstant això, l'Observatori assenyala que actualment hi ha uns 1.500 anuncis més que al març de l'any passat.

Experts adverteixen que el mercat madrileny podria estar transformant-se de manera silenciosa, amb milers d'habitatges passant de lloguer de llarga durada a opcions més rendibles com lloguers de temporada o curta estada. El partit Más Madrid denuncia que només en un trimestre de 2025 van aparèixer més de 2.000 pisos de lloguer temporal, la qual cosa alimenta la por que els propietaris prioritzin la rendibilitat davant de l'estabilitat residencial.

La tensió política creix. Más Madrid exigeix mesures urgents per evitar el que qualifiquen com el “vaciament” del mercat de lloguer permanent. Catalunya ja ha endurit la normativa, obligant que els lloguers de temporada i habitacions també respectin els límits oficials de preus, per evitar que els inversors esquivin els controls.

Mentrestant, Más Madrid reclama una ampliació massiva de l'habitatge públic i garanties perquè els pisos protegits no perdin la seva condició. A nivell nacional, el govern de Pedro Sánchez ha intensificat la resposta a la crisi de l'habitatge combinant regulació i control. L'any passat, les autoritats van eliminar unes 60.000 vivendes turístiques irregulars, assenyalades com un dels principals motors de l'augment dels lloguers urbans.

L'Executiu defensa que aquesta ofensiva és clau per alleugerir la pressió sobre l'oferta a ciutats saturades, on l'auge dels lloguers vacacionals ha desplaçat milers de residents.