Óliver Laxe porta “Sirât” als Oscars 2026 i Barcelona reivindica la seva empremta a la pel·lícula

Barcelona té una història dins de la carrera als Oscars de “Sirât”. La pel·lícula d'Óliver Laxe, convertida en un dels fenòmens del cinema espanyol de la temporada 2025-2026, va arribar als Oscars 2026 amb dues nominacions: Millor Pel·lícula Internacional i Millor So. I encara que no es va emportar l'estatueta, el seu pas per Hollywood deixa una lectura clara: el projecte no s'entén del tot sense l'ecosistema que el va empènyer des de Barcelona.

Laxe, nascut a París i criat a Galícia, es va formar a Barcelona i va passar per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), un punt de trobada clau per al seu salt al cinema. Amb els anys, aquesta connexió s'ha mantingut viva a través de productors, tècnics, festivals i premis que han col·locat “Sirât” al centre de la conversa cultural.

Dos nominacions i un hito en So

El focus internacional no va venir només per la nominació a Pel·lícula Internacional. “Sirât” va fer soroll, literalment, per la seva candidatura a Millor So amb un equip completament femení, un detall que a Espanya es va llegir com un hito per a la indústria i per a una generació de professionals que ja lidera àrees tècniques amb pes propi.

La pel·lícula competia en una categoria dominada per grans produccions, i la seva presència allà va ser un senyal potent: una obra d'autor, amb una identitat sonora marcada, podia jugar a la mateixa lliga. Als Oscars 2026, el premi de So va acabar a les mans d'una superproducció, però “Sirât” va sortir amb una cosa igual de valuosa per al seu recorregut: visibilitat global i reconeixement a un treball tècnic que la gent recorda al sortir del cinema.

Per què Barcelona importa en aquest viatge

Més enllà de la catifa vermella, “Sirât” connecta amb Barcelona per una raó pràctica: la ciutat porta anys actuant com a base de formació i xarxa professional del cinema contemporani espanyol. La UPF, l'escena audiovisual local i el circuit de festivals han creat un terreny on projectes ambiciosos poden créixer, trobar aliats i arribar al circuit internacional.

A aquest impuls s'hi va sumar la temporada de premis a casa, amb un recorregut fort en gales i reconeixements, i una narrativa que va col·locar “Sirât” com el títol espanyol del moment. En poques paraules: l'Oscar no va ser el final, va ser un amplificador.

Què explica “Sirât” i per què ha connectat tant

“Sirât” segueix un pare i el seu fill en la recerca d'una filla desapareguda en un viatge que travessa raves al Marroc, paisatges extrems i un món en tensió. És una pel·lícula d'experiència, on el so i el ritme importen tant com la història. I aquí hi ha part del seu èxit: no es limita a explicar, t'hi fica dins.

Per al públic, funciona com un relat emocional i físic alhora. Per a la indústria, com una prova que el cinema d'autor pot ser un esdeveniment cultural. I per a Barcelona, com una confirmació més que el seu ecosistema creatiu està present en els grans titulars.

També et pot interessar: «Una Batalla Tras Una» guanya l'Oscar 2026 i reobre el debat Barcelona vs. Madrid en el cinema espanyol