El Macba revisarà el pla que va canviar el Raval per pensar la ciutat

La mostra de 2030 revisarà el projecte encarregat el 1980 i el vincle entre el museu i els seus veïns

Un vinil de 1 x 4 m va ser el primer suport del pla Del Liceu al Seminari: allí es van dibuixar les plantes baixes d'edificis públics destacats del Raval. Cincanta anys després del seu encàrrec, el Macba prepara una exposició per revisar aquella transformació i les seves conseqüències.

Un encàrrec que va acabar ocupant molt més espai

El 1980, Narcís Serra, alcalde de Barcelona entre 1979 i 1982, va encarregar el projecte a Òscar Tusquets i Lluís Clotet. L'estudi havia d'explorar nous usos per al Convent dels Àngels, la Casa de la Caritat i la Casa de Misericòrdia, amb la idea de revitalitzar aquesta zona del Raval. Clotet coneixia bé el barri: va néixer allí.

La proposta va créixer més enllà de l'encàrrec inicial. L'equip redactor el formaven Alfonso Guiu, Pep Zazurca, Angel Orbañanos i Pepita Teixidor, a més de Lluís Clotet i Òscar Tusquets: cinc homes i una dona. L'àmbit va acabar estenent-se des del Gran Teatre del Liceu fins al convent de Santa Maria de Montalegre, on antigament estava el Seminari de Barcelona.

A la web de Tusquets es conserva material del treball conjunt. L'arquitecte ho va descriure com una intervenció de microurbanisme que aprofitava zones sense construir —o destinades a enderrocar per insalubres— per crear espais públics, respectant la trama i l'escala urbana. L'ambigüitat de l'encàrrec, recorda Valentín Roma, va permetre que augmentessin tant els usos previstos com l'àrea d'actuació.

Les idees que es van fer realitat i les que van quedar pendents

Part del pla es va dur a terme; una altra part no. Entre les propostes que no van prosperar estava retardar la Boqueria cap a la plaça de la Gardunya per obrir una plaça al costat de La Rambla. La situació actual del mercat convida a plantejar una pregunta: ¿hauria seguit el mateix procés de turistificació amb aquella plaça?

L'exposició tractarà de reconstruir com va encaixar el projecte del primer ajuntament democràtic de Barcelona, quin marc el va fer possible i quines van ser les seves vicissituds, els seus agents i els seus resultats. El Macba va ocupar un lloc central en aquella idea de ciutat. Roma vol revisar què ha estat d'aquest projecte i explorar si poden canviar-se les realitats socials.

La mostra tindrà un comissariat coral, encara per definir, amb professionals de diferents camps. Roma preveu comptar amb arquitectes i antropòlegs, a més d'historiadors o fotògrafs, i reunir documents sobre com es treballava en arquitectura i urbanisme fa cinc dècades.

Del Raval a la pregunta pel dret a la ciutat

El pla formava part d'una transformació més àmplia: al Raval es va posar el focus en la cultura; Montjuïc es va orientar cap a l'esport i Poblenou, cap a l'oci. Pasqual Maragall va continuar l'impuls transformador de Serra, recolzat per l'empenta econòmica dels Jocs Olímpics de 1992. Roma també ha explorat aquella època en la ficció, en el seu llibre El capitalista simbòlic.

El director del Macba planteja l'exposició com una forma d'analitzar què representa avui un museu per a Barcelona i els seus habitants. El Macba, sosté, és una institució crucial per a la ciutat. També defensa que cal parlar del dret a la ciutat, concepte que Henri Lefebvre va desenvolupar al llibre Le droit à la ville (1968) davant dels efectes de l'economia capitalista en els nuclis urbans i en el dret dels seus habitants a la metròpoli.

Aquesta relació entre cultura i vida de barri també s'expressa en projectes com la ràdio comunitària del Poble-sec, que dóna veu als seus veïns. En el cas del Macba, la conversa coincideix amb una ampliació del museu que està en marxa a la plaça dels Àngels i que Roma té previst inaugurar durant el seu mandat.

Roma va ser nomenat director el passat juny, en substitució d'Elvira Dyangani Ose. Fa just un mes es va presentar per primera vegada davant la premsa i va avançar que vol recuperar públic i replantejar la col·lecció; llavors encara no va desvelar la programació. Ja ha avançat a aquest diari que l'exposició sobre Del Liceu al Seminari se celebrarà el 2030. El passat dissabte es van complir quaranta anys de l'anunci que Barcelona havia estat escollida per als Jocs de 1992.