El Liceu transforma Manon Lescaut en un drama migratori amb Asmik Grigorian

El Liceu transforma Manon Lescaut en un drama migratori i l'integra en el gran festival d'òpera de Barcelona

El Gran Teatre del Liceu presenta des del 17 de març una de les produccions més agosarades de la seva temporada: una Manon Lescaut actualitzada que trasllada la trama de Puccini a l'Europa contemporània i converteix la protagonista en una immigrant sense papers obligada a fugir de la guerra i la pobresa. La soprano lituana Asmik Grigorian lidera un repartiment internacional en aquesta posada en escena firmada per Àlex Ollé, amb direcció musical de Josep Pons. L'obra forma part del festival Barcelona Obertura Ciutat de Clàssica, que reuneix 52 concerts i més de 500 artistes a tota la ciutat.

Una òpera convertida en mirall del present

Ollé, membre fundador de la Fura dels Baus, ha concebut la producció com un relat sobre migració i explotació. L'acció es desenvolupa en escenaris contemporanis: un vagó d'autobusos, un club de pole dance, unes cel·les carceràries i un desert que simbolitza la frontera final. En el pròleg es veu a Manon i al seu germà Lescaut creuant una tanca fronterera i treballant en un taller clandestí. El director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, remarca que la producció mostra com l'amor i la recerca d'un futur millor s'entrellacen en un món marcat per la precarietat.

En l'escenari, gegantines lletres que formen la paraula LOVE acompanyen els quatre actes i recorden el fil conductor de la història. El mateix Ollé explica que va traslladar la trama al present perquè l'amor absolut de Manon —el desig de no renunciar al seu futur— encaixa perfectament amb el viatge d'una jove immigrant. Asmik Grigorian, per la seva banda, assegura que identificar-se amb aquesta heroïna contemporània l'ajuda a connectar amb el públic més jove.

Repartiment, substitucions i estrena en streaming

Juntament amb Grigorian, l'estatunidenc Joshua Guerrero havia d'encarnar a Des Grieux, però serà substituït en les funcions del 17 i 20 de març pel tenor rus Ivan Gyngazov a causa de problemes vocals de Guerrero. L'elenc es completa amb el baríton Iurii Samoilov com a Lescaut i el baix Donato Di Stefano com a Geronte. Els abonats a la plataforma LiceuOPERA+ podran gaudir de l'estrena digital a partir del 19 d'abril, la qual cosa amplia l'abast de la producció més enllà de les sis representacions presencials.

A més de l'impacte artístic, el muntatge reforça la posició del Liceu en l'escena cultural internacional. Ollé, guardonat amb el premi a la millor direcció d'escena dels Òpera XXI i amb la Medalla d'Or del propi teatre, treballa juntament amb l'escenògraf Alfons Flores i la figurinista Lluc Castells, també reconeguts pel seu treball. La col·laboració d'aquests creadors converteix l'òpera en una obra de teatre total, en la qual la música de Puccini s'uneix a una escenografia cinematogràfica i a un discurs social molt actual.

Importància per a Barcelona i el seu públic

La reinvenció de Manon Lescaut arriba en un moment en què Barcelona busca consolidar-se com a destinació cultural de primer nivell. El festival Barcelona Obertura, recolzat per l'Ajuntament i Turisme de Barcelona, no només porta a la ciutat figures com Grigorian i Martha Argerich, sinó que ofereix un circuit gratuït de concerts en deu districtes. El Liceu, icona cultural de La Rambla, es converteix així en un espai que dialoga amb temes com la migració, la desigualtat i la recerca de futur, interpel·lant a una ciutat que conviu diàriament amb aquests fenòmens.

Aquesta barreja de tradició i actualitat, d'òpera clàssica i narrativa contemporània, promet atreure tant a aficionats de sempre com a nous espectadors. En una Barcelona diversa, la Manon migratòria d'Ollé i Grigorian no només sacseja la tradició; també recorda que l'art líric pot ser un mirall vibrant del nostre temps.