Barcelona
El fi dels pisos turístics tensiona el model turístic de Barcelona
Barcelona es prepara per a un dels canvis més importants del seu model turístic. L'eliminació d'unes 10.000 llicències de pisos turístics el 2028 pot alterar l'oferta d'allotjament, afectar a esdeveniments multitudinaris i obrir una nova batalla entre habitatge, turisme i economia local.
L'Ajuntament defensa la mesura com una forma de recuperar habitatge per a ús residencial i alleugerir la pressió sobre els barris. Per al sector, en canvi, la desaparició dels apartaments turístics legals pot deixar la ciutat amb menys capacitat per absorbir pics de demanda en congressos, fires, concerts o grans visites institucionals.
Apartur, l'associació que agrupa operadors d'apartaments turístics, adverteix que Barcelona podria perdre fins al 40% de la seva capacitat d'allotjament. La seva directora general, Marian Muro, sosté que l'impacte no es limitarà als propietaris, sinó que també afectarà comerços, restaurants, serveis i llocs de treball lligats al flux de visitants.
Segons les dades del sector, la ciutat deixaria d'ingressar uns 70 milions d'euros en taxa turística i podrien veure's afectats fins a 40.000 llocs de treball. Apartur també recorda que els pisos turístics representen al voltant de l'1% del parc d'habitatges, una xifra que utilitza per qüestionar que la seva eliminació resolgui per si sola el problema de l'accés a l'habitatge.
El debat toca una de les tensions més visibles de Barcelona. La ciutat vol reduir la pressió turística sobre els veïns, però al mateix temps manté una agenda de grans esdeveniments que atrauen milers de persones durant tot l'any, des del Mobile World Congress fins a cites culturals, esportives o institucionals.
Els apartaments turístics tenen a més un perfil d'usuari diferent al de l'hotel tradicional. Famílies, grups, persones que viatgen per tractaments mèdics o assistents a esdeveniments llargs solen triar aquest tipus d'allotjament per espai, cuina o flexibilitat. La pregunta és quines alternatives hi haurà si aquesta oferta desapareix de cop.
Des del sector també alerten d'un possible efecte no desitjat: que part de la demanda es desplaci cap a l'oferta il·legal si no hi ha prou allotjament regulat. L'Ajuntament, per la seva banda, insisteix que la prioritat ha de ser protegir l'habitatge habitual i limitar usos turístics en una ciutat amb preus cada vegada més tensionats.
El repte no serà només decidir quants turistes pot allotjar, sinó com fer-ho sense trencar la vida quotidiana dels barris. La desaparició dels pisos turístics legals pot canviar el mapa de l'allotjament, però el debat de fons seguirà obert: habitatge, economia i convivència competeixen pel mateix espai urbà.
