Barcelona
L'examen de Matemàtiques de la PAU dispara les reclamacions
La polèmica per l'examen de Matemàtiques de la PAU continua creixent a Barcelona i a tota Catalunya. La forta caiguda de la nota mitjana, que ha passat de 6,12 a 4,18, ha deixat milers d'estudiants pendents de revisions i amb dubtes sobre si podran accedir a la carrera que tenien prevista.
El malestar se centra en una prova que molts alumnes van sentir massa llarga i exigent per al temps disponible. El Govern ha reconegut problemes en la durada i en la càrrega de càlcul, tot i que sosté que els continguts sí s'ajustaven al currículum oficial.
L'impacte ja es nota en les reclamacions. Més de 2.000 estudiants han demanat revisar el seu examen de Matemàtiques, prop del 10% dels qui es van presentar. La xifra suposa un augment del 40% respecte a l'any anterior i reflecteix la inquietud d'alumnes, famílies i docents.
La preocupació és especialment alta entre qui aspira a titulacions amb notes de tall elevades. En aquests casos, unes dècimes poden decidir l'accés a Medicina, Enginyeria, Arquitectura, Economia o dobles graus molt sol·licitats, per la qual cosa el desplom de resultats no es viu com un simple entrebanc.
La consellera d'Investigació i Universitats, Núria Montserrat, ha avançat que s'introduiran millores en el disseny de l'examen per a les PAU de 2027. El Departament analitzarà les valoracions dels correctors, que van puntuar l'adequació al currículum amb un 8,19 sobre 10, i comptarà també amb professors d'altres comunitats i experts educatius.
La polèmica ha arribat al Parlament, on s'han demanat solucions per als alumnes que poden haver-se vist perjudicats. Mentrestant, les famílies esperen que les revisions aclareixin si hi va haver errors de correcció o si el problema va estar en el plantejament general de la prova.
El debat també ha obert una discussió més àmplia sobre com s'ensenyen i s'avaluen les Matemàtiques. Montserrat ha assenyalat que el baix rendiment apunta a un repte estructural, no només a un examen concret, i ha defensat revisar l'enfocament educatiu d'aquesta matèria.
La selectivitat marca cada any el futur immediat de milers de joves, però aquesta vegada la tensió s'ha concentrat en una assignatura concreta. El cas deixa una advertència per al sistema educatiu català: quan una prova clau no mesura bé temps, dificultat i expectatives, l'efecte no es queda a les aules; arriba a les famílies, a les universitats i a les decisions de vida de tota una generació.
