Barcelona
L'enigma dels somnis: entre la ciència, l'emoció i la il·lusió de predir el futur
Cada nit, al dormir, el cervell obre la porta a un univers tan familiar com inexplicable: els somnis. A vegades inquieten, altres consolen, i en ocasions sorprenen pel seu realisme fins al punt de semblar «profètics». La ciència, però, insisteix: no anticipen el futur, tot i que sí revelen molt sobre com funciona la ment.
Des de Freud i Jung, que veien en ells un llenguatge de l'inconscient, fins a les investigacions actuals, les teories han canviat. Avui se sap que durant el son el cervell reorganitza records i emocions, i en aquest procés crea relats que barregen experiències, pors i desitjos.
Algunes hipòtesis apunten que somiar actua com una espècie d'entrenament davant amenaces, mentre que altres destaquen el seu paper en la gestió emocional de l'estrès. Durant la pandèmia, per exemple, es van multiplicar els somnis carregats d'ansietat.
També existeixen els anomenats somnis llúcids, en els quals el somiador és conscient d'estar somiant i pot modificar la trama. Encara que útils per combatre malsons, els experts adverteixen que practicar-los en excés pot deteriorar el descans.
Per què creiem tant en ells? Perquè els vivim com experiències pròpies, acompanyades d'emocions intenses, i perquè recordem només aquells que encaixen amb la realitat. La conclusió dels científics és clara: els somnis no són missatges ocults ni prediccions, però sí un mirall privilegiat de les nostres emocions i aprenentatges.
