L'Eixample lidera la pressió dels pisos turístics a Barcelona
L'Eixample torna a situar-se al centre del debat sobre els pisos turístics a Barcelona. Un anàlisi veïnal assenyala que el districte concentra gairebé la meitat de les vivendes d'ús turístic legals de la ciutat, una pressió que preocupa a residents i entitats de barri.
Segons les dades recopilades per la FAVB, Barcelona compta amb 10.730 pisos turístics legals i el 46% es troba a l'Eixample. La xifra col·loca el districte molt per davant de Sants-Montjuïc, que concentra el 12%, i de Gràcia, que se situa al voltant del 10,5%.
El pes de l'Eixample no sorprèn a molts veïns. La seva trama central, la proximitat a zones monumentals, la connexió amb transport públic i l'abundància de finques amb múltiples vivendes el converteixen en un espai especialment atractiu per a l'allotjament turístic.
La concentració no afecta només al mercat immobiliari. En moltes comunitats, l'entrada constant de visitants canvia la vida diària: més maletes als portals, soroll, rotació de persones, pèrdua de veïns estables i una sensació creixent que alguns edificis funcionen més com a allotjaments que com a llars.
L'anàlisi també assenyala casos extrems, com finques amb desenes de pisos turístics en un mateix edifici. Per a les associacions veïnals, aquests punts d'acumulació són els que millor mostren l'impacte real del fenomen: no es tracta només de números globals, sinó d'escales on la convivència canvia completament.
El debat arriba en plena compta enrere cap al 2028. L'Ajuntament de Barcelona manté el pla de no renovar les llicències de pisos turístics i retornar milers de vivendes a l'ús residencial a partir de novembre d'aquest any. La mesura busca alleugerir la pressió sobre el lloguer i recuperar pisos per a qui viu a la ciutat.
Les entitats veïnals, tanmateix, demanen vigilància. Temen que alguns operadors intentin transformar aquests immobles en residències d'estudiants, lloguers de temporada o altres fórmules que mantinguin la lògica turística sense respondre a la necessitat d'habitatge habitual.
La situació deixa una imatge clara del problema urbà que afronta Barcelona: el turisme no es reparteix de forma neutra per la ciutat. A l'Eixample, la barreja d'atractiu, centralitat i rendibilitat ha convertit moltes vivendes en peces d'una economia que els veïns senten cada cop més a prop de la seva porta.
