El CCCB vol ensenyar als nens a mirar les pantalles d'una altra manera
En una ciutat on les pantalles formen part de la rutina des d'edats cada cop més primerenques, el CCCB vol canviar la manera en què nens i famílies es relacionen amb les imatges. El centre impulsa nous projectes de cinema i mediació cultural pensats perquè la infància no només consumeixi continguts, sinó que aprengui també a interpretar-los i mirar-los de manera crítica.
La iniciativa està liderada per Glòria Vilches, especialista en cinema i programadora cultural vinculada al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. El seu treball busca apropar la cultura contemporània als més petits sense simplificar-la ni infantilitzar-la, partint de la idea que els nens són capaços de desenvolupar una relació molt més activa i conscient amb l'audiovisual.
El CCCB aposta així per convertir el cinema en una experiència compartida i no només en entreteniment ràpid lligat a mòbils o plataformes. Tallers, projeccions i espais de conversa conviden a famílies i escoles a viure el cinema des d'una altra perspectiva, més pausada, col·lectiva i connectada amb preguntes sobre emocions, creativitat o mirada crítica.
La proposta arriba en un moment on moltes famílies intenten trobar equilibri entre oci digital, educació i sobreexposició a pantalles. Barcelona, com altres grans ciutats, viu cada cop més debats sobre l'impacte del consum audiovisual en la infància i sobre com acompanyar nens i adolescents dins d'un entorn saturat d'imatges constants.
El CCCB vol precisament ocupar aquest espai des de la cultura contemporània. En lloc de demonitzar les pantalles, la idea és ensenyar a conviure amb elles de manera més conscient i creativa, utilitzant el cinema com a eina per interpretar el món i no només com a consum passiu.
La programació també reforça el paper del CCCB com un dels grans espais culturals de Barcelona capaços de connectar art, educació i vida urbana. El centre porta anys explorant com la cultura contemporània afecta el dia a dia de la ciutat i com pot apropar-se a públics que tradicionalment quedaven fora de certs circuits culturals.
En una Barcelona on les noves generacions creixen envoltades d'estímuls digitals des de la infància, projectes com aquest reflecteixen una preocupació cada cop més visible: ensenyar a mirar abans que simplement consumir. El cinema apareix així no només com a oci cultural, sinó com una eina per entendre millor l'entorn visual que defineix la vida quotidiana de tota una generació.
