L'Akadèmia reinventa Pinocho a Barcelona: una mirada incòmoda a la paternitat

El clàssic de Collodi arriba al teatre Akadèmia amb una versió que desafia la imatge de Disney. Dos actors italians exploren la paternitat i la infantesa des de la cruesa i la imaginació. La pobresa i la responsabilitat parental marquen el pols de l'obra.

Barcelona es prepara per a una versió de Pinocho que trenca esquemes i desafia records d'infantesa. El teatre Akadèmia acull des de l'11 de març una adaptació que s'allunya de l'univers Disney i s'endinsa en la duresa i foscor del text original de Carlo Collodi. La proposta, dirigida per Enrico Ianniello, qui també interpreta a Geppetto, i amb Moreno Bernardi en el paper de la marioneta, convida a reflexionar sobre la paternitat i la complexitat de ser fill avui.

L'obra, titulada «Pinocchio o l'espectacle de la paternitat», es representa en castellà i italià i dura vuitanta minuts. Ianniello, pare de 55 anys, reconeix que el seu interès se centra en la responsabilitat dels pares i en el tipus de món que es transmet als fills. La posada en escena mostra un Geppetto envoltat d'escombraries i muntanyes de roba usada, en un ambient de pobresa que resulta essencial per entendre la història. La imaginació es converteix en el únic refugi del personatge.

Moreno Bernardi, amb una presència física inquietant, assumeix el repte de donar vida a un Pinocho que és molt més que un nen trapella. Per a ell, interpretar la marioneta exigeix tant treball mental com corporal, ja que es tracta d'un ésser de fusta, gairebé un esbós de persona. Bernardi, que per primera vegada es deixa dirigir per un altre després de trenta anys de carrera, destaca la importància d'explorar la visió d'Ianniello, qui ja va interpretar a Pinocho en la seva joventut.

Ambdós artistes comparteixen arrels italianes, generació i referents teatrals, la qual cosa els permet abordar la novel·la de Collodi des d'una perspectiva íntima i crítica. Consideren que l'obra és una novel·la de formació molt més complexa i fosca que altres clàssics italians, i recorden com la sèrie de televisió dels anys setanta va marcar la seva infantesa més que la versió edulcorada de Disney.

L'adaptació subratlla la cruesa i l'anarquia de Pinocho, un personatge que rebutja les normes i busca la llibertat, fins i tot a costa de la seva pròpia seguretat. L'economia i la pobresa travessen la trama, amb un Geppetto que viu en un antic cinema de barri i que recorre a fragments de pel·lícules projectades en pantalla per alimentar la fantasia. La música d'Isao Tomita acompanya l'acció i reforça el caràcter oníric del muntatge.

La crueltat, present en el text original, es trasllada a l'escenari amb força. Geppetto exerceix una duresa que converteix a Pinocho en màrtir del seu propi pare i dels altres personatges, tots interpretats per Ianniello. El grill parlant, lluny de ser el simpàtic Pepito Grillo, és un insecte sense nom que Pinocho aixafa sense remordiments. L' fada blava es transforma en l' fada de cabells turquesa, fidel a l'esperit de Collodi.

El teatre Akadèmia, situat a l'Eixample, s'ha consolidat com un espai de referència per a propostes escèniques arriscades i de qualitat. La seva aposta per la internacionalització i la col·laboració amb creadors europeus ha permès que muntatges com aquest Pinocho trobin un públic curiós i exigent. La sala, amb una programació que combina clàssics i noves dramaturgias, s'ha convertit en un punt de trobada per a qui busca experiències teatrals diferents a Barcelona.