Barcelona
Barcelona bat rècord de calor després d'una primavera històrica
Barcelona ha tancat una primavera històrica per calor. L'Observatori Fabra ha confirmat que la ciutat no vivia una estació tan càlida des que va començar la seva sèrie de registres, fa 113 anys, un dada que s'ha notat en nits més difícils per dormir, terrasses plenes abans d'hora i plans a l'aire lliure marcats per temperatures poc habituals.
El calor no ha estat una sensació aïllada de la capital catalana. En el 95% del territori, les temperatures han superat en més d'un grau la mitjana habitual, amb zones de la Noguera, el Solsonès o el massís del Garraf on l'anomalia ha passat dels dos graus.
Abril va ser el mes que més va trencar el ritme de l'estació. Una massa d'aire africà va disparar els termòmetres per sobre dels 35 graus en diversos punts de Catalunya i va deixar rècords tant de màximes com de mínimes. A Barcelona, aquesta entrada càlida va avançar sensacions més pròpies de juny que de plena primavera.
Les nits tropicals també van arribar abans del normal. En barris com Gràcia, l'Eixample o zones més denses del centre, la calor nocturna es nota més per l'acumulació d'edificis, trànsit i poca ventilació en algunes carrers. Per a molts veïns, el problema no és només el pic de temperatura, sinó no poder refrescar l'habitatge per la nit.
La pluja tampoc ha acompanyat. Més del 60% de Catalunya ha viscut una primavera seca, amb precipitacions per sota del que s'esperava en bona part del territori. Les excepcions s'han concentrat en àrees del Pirineu i del massís del Port, lluny del patró que hauria alleugerit de forma més clara a Barcelona i el seu entorn.
A la ciutat, la falta d'aigua es nota especialment en parcs, jardins i arbrat urbà. No s'ha arribat a una situació comparable a la sequera de 2023, però tampoc s'ha repetit l'alleugeriment de les pluges de 2025. La primavera ha deixat una sensació intermèdia: menys emergència, però encara amb l'aigua com a preocupació de fons.
L'Observatori Fabra torna a ser clau per mesurar la dimensió de l'episodi. Els seus registres, preses des de la pendent del Tibidabo des de 1904, permeten comparar la Barcelona actual amb més d'un segle de dades i veure fins a quin punt la calor recent se surt del habitual.
Per a qui viu a Barcelona, la notícia no es queda en una xifra meteorològica. Una primavera així canvia horaris, son, consum d'aigua, ús de parcs i forma de moure's per la ciutat. L'estiu encara no ha començat oficialment, però Barcelona ja arriba a juny amb senyals clares d'una temporada més exigent per a la vida urbana.
