Barcelona
Barcelona busca més vols directes a Àsia i EE UU després de la crisi a l'Orient Mitjà
Barcelona vol volar més lluny sense dependre tant d'escales a l'Orient Mitjà. La crisi aèria provocada pel conflicte a la regió ha deixat una lliçó clara per a El Prat: quan hubs com Doha, Dubái o Abu Dabi es bloquegen, les connexions amb Àsia, Oceania i part d'Àfrica es tornen molt més fràgils. Ara, l'aeroport busca reforçar les seves rutes directes de llarg radi, especialment cap a Àsia i Estats Units.
El canvi d'estratègia no surt de la no-res. Durant l'última crisi a l'Orient Mitjà, diverses aerolínies van suspendre vols i es van tancar espais aèris clau, afectant rutes que connectaven Barcelona amb Àsia a través del Golf. El cop es va notar fins i tot en plena setmana del Mobile World Congress, quan El Prat esperava gestionar més de 9.000 vols i prop de 1,75 milions de passatgers.
El Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona vol aprofitar aquest context per defensar una idea senzilla: quants més vols directes tingui la ciutat, menys dependrà de tercers aeroports en moments de tensió internacional. L'objectiu és reforçar connexions intercontinentals, recuperar rutes pendents i atreure noves aerolínies cap a mercats on Barcelona encara té marge de creixement.
Estats Units ja està tirant del creixement. Delta ha estrenat aquest maig la ruta directa Barcelona-Seattle, amb tres freqüències setmanals, una connexió important per al turisme, l'empresa i la tecnologia. A això s'hi suma el reforç de l'oferta transatlàntica amb rutes a ciutats com Boston, Nova York, Atlanta, Miami, Chicago, Washington, San Francisco o Los Àngeles, segons temporada i aerolínia.
El Prat arriba aquest 2026 a 63 rutes internacionals de llarg radi, amb noves incorporacions com Seattle, Lima i El Salvador, i amb la vista posada a Àsia. La nova ruta de Level a Lima començarà el 9 de juny amb tres freqüències setmanals, reforçant també el paper de Barcelona cap a Amèrica Llatina.
Àsia és la peça més delicada. Barcelona ja ha recuperat o reforçat connexions amb la Xina i Corea en els últims anys, però continua tenint menys vols directes que altres grans aeroports europeus. La crisi al Golf ha donat més arguments a qui defensa rutes sense escala cap a destinacions asiàtiques: no només per la comoditat del passatger, sinó per resiliència econòmica, fires, congressos, logística i atracció d'inversió.
L'aposta arriba en paral·lel al debat sobre l'ampliació d'El Prat. Aena i el Govern defensen que Barcelona necessita més capacitat per captar vols intercontinentals i competir millor amb altres hubs europeus. Els crítics responen que créixer en llarg radi pot augmentar la pressió turística, les emissions i el conflicte ambiental al Delta del Llobregat.
Per a qui viatja des de Barcelona, el canvi es traduiria en alguna cosa molt concreta: menys escales, menys risc de quedar atrapat per una crisi llunyana i més opcions per volar directe a grans mercats. Per a la ciutat, el repte és més complex. Guanyar connexions amb Àsia i EE UU pot reforçar congressos, universitats, empreses i turisme de major despesa, però també obliga a decidir quin tipus de creixement vol assumir El Prat. Després de la crisi a l'Orient Mitjà, la connectivitat ja no es mesura només en destinacions. També es mesura en independència.
