Barcelona
Com veuen els ‘expats’ de Barcelona la figura de Franco avui
Els expatriats de Barcelona perceben a Franco com un record llunyà i poc rellevant. La seva visió del passat dictatorial espanyol és distant, basada en relats aliens i sense connexió amb la seva vida actual a la ciutat.
Per a la creixent comunitat d‘expats que viu a Barcelona, Francisco Franco és una figura borrosa i llunyana, pràcticament deslligada de l’Espanya moderna que ells coneixen. Amb al voltant de 100.000 residents estrangers qualificats i acomodats, molts d’ells instal·lats en barris com Poblenou, Gràcia o Ciutat Vella, la ciutat s’ha convertit en un entorn cosmopolita on les converses en anglès o francès són part del paisatge urbà.
La majoria d’aquests nous barcelonins només recorden a Franco com un personatge històric mencionat a l’escola o vinculat a relats genèrics sobre dictadures del segle XX. És el cas de Michel Teixeira i Chloe Pace, francesos recent arribats des de Nissa, que admeten conèixer només el bàsic: un líder autoritari similar a Salazar a Portugal, que va prohibir partits polítics fins a la transició democràtica. Més enllà d’això, reconeixen que no saben gairebé res sobre l’impacte real del seu règim.
Per a altres, la connexió és més indirecta. Eric Stephenson, nord-americà resident des de fa set anys, va conèixer la història franquista gràcies a la família de la seva exdona, d’origen andalús. Explica que l’Espanya que ell ha viscut li resulta liberal, oberta i progressista, molt diferent de la que van viure els seus sogres durant la dictadura.
El canadenc Scott Friedmann associa a Franco amb les seves lectures sobre la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil espanyola. Li intriga com el dictador va aconseguir el poder i el paper dels combatents internacionals en el conflicte. Encara així, insisteix que la seva visió prové de relats d’amics espanyols, no d’una experiència o coneixement profund.
Entre els més joves, la figura de Franco és poc més que un nom. Juan Esteban Román, colombià de 22 anys que treballa a la Rambla del Poblenou, assegura que el franquisme li resulta completament aliè. Facundo Pereira, argentí de 26 anys, recorda haver estudiat a la seva escola basca de Buenos Aires la repressió de l’euskera durant el règim, però avui la seva associació més directa amb el nom és futbolística: el jugador Franco Mastantuono, recent fitxatge del Real Madrid.
En conjunt, els ‘expats’ coincideixen que Franco no forma part de la seva experiència vital ni de la seva comprensió quotidiana d’Espanya. Veuen una Barcelona moderna, diversa i dinàmica, molt allunyada del país que va viure sota la dictadura.
