Almodóvar torna a Cannes amb la seva pel·lícula més personal i autoconscient
Pedro Almodóvar ha tornat a Cannes com qui torna a un lloc on encara queden comptes pendents. El director espanyol va presentar Amarga Navidad a la secció oficial del festival, la seva setena participació en la competició principal, i ho va fer envoltat d'un ampli repartiment, catifa vermella i aquella barreja de devoció francesa i expectativa crítica que sempre acompanya els seus estrenes a la Croisette.
La pel·lícula arriba a França amb el títol d'Autofiction i després d'haver-se estrenat a Espanya al març. No és un detall menor: el film es mou precisament en aquest terreny entre vida, invenció i autorretrat, amb un Almodóvar que sembla mirar la seva pròpia obra des de dins, desmuntar-la i tornar a construir-la davant de l'espectador.
Amarga Navidad està protagonitzada per Bárbara Lennie, Leonardo Sbaraglia, Aitana Sánchez-Gijón, Victoria Luengo, Patrick Criado, Milena Smit i Quim Gutiérrez. La història parteix del dol, els bloquejos creatius i l'ansietat, però acaba entrant en un joc més ampli sobre l'escriptura, els dobles i la relació entre un creador i les seves criatures.
Cannes té una relació llarga amb Almodóvar. Allí va competir amb Todo sobre mi madre, Volver, Los abrazos rotos, La piel que habito, Julieta i Dolor y gloria. Va guanyar premis importants, va presidir el jurat el 2017 i va ser rebut sempre com un dels grans autors europeus, tot i que la Palma d'Or continua sent el premi que mai ha aconseguit.
Aquesta vegada, a més, el seu retorn forma part d'un moment especialment fort per al cinema espanyol. Cannes 2026 compta per primera vegada amb tres pel·lícules espanyoles en competició oficial: Amarga Navidad, El ser querido, de Rodrigo Sorogoyen, i La bola negra, de Los Javis. Una presència poc habitual que confirma el pes internacional que ha guanyat el cinema espanyol d'autor en els darrers anys.
A França, l'arribada de la pel·lícula ha vingut acompanyada d'una atenció especial. Cahiers du Cinéma va dedicar la seva portada a Almodóvar i el Centre Pompidou ha programat una retrospectiva de la seva obra, reforçant aquesta relació quasi sentimental entre el cineasta i el públic francès. Per a molts crítics, Amarga Navidad funciona com una peça especialment estranya, irònica i obsessiva dins de la seva filmografia.
L'estrena a Cannes també arriba després del Lleó d'Or de Venècia que Almodóvar va guanyar amb La habitación de al lado, la seva primera pel·lícula rodada en anglès. Després d'aquella etapa internacional, Amarga Navidad el torna al castellà, als seus actors habituals i a un territori més íntim, on el color, l'artifici, el melodrama i l'humor negre tornen a barrejar-se amb una llibertat molt reconeixible.
A aquestes alçades, cada nova pel·lícula d'Almodóvar ja no es llegeix només com un estrena, sinó com un altre capítol d'una conversa llarga entre el director, la seva memòria i el propi cinema espanyol. Cannes torna a oferir-li aquest escenari amplificat on els seus dubtes, excessos i obsessions deixen de ser assumptes privats per convertir-se en esdeveniment cultural.
